11/02/2016
¡¡PLAYA!! PLAYA, playa… lluvia. Sí, así es. Llegamos a Mersing, ciudad desde donde salen los ferris hacia Tioman, y llovía. ¿Casualidad? Pues la verdad es que no, sabíamos que la probabilidad era bastante elevada y es que en la costa este de Malasia, la época de lluvias dura hasta finales de Febrero. Además también tuvimos la “suerte” de que el último ferri saliese 30 minutos antes de llegar nosotros (y eso que nos pegamos un buen madrugón para coger el primer autobús de Melaka a Mersing a las 8 de la mañana).
Después de plantearnos qué hacer y si dirigirnos o no al día siguiente a Tioman, al final compramos los billetes de ferri y cruzamos los dedos. La lluvia, aunque no era muy fuerte, no paró en casi todo el día, con lo que nos dejó pocas opciones de querer explorar una ciudad que parece más de paso que otra cosa. Pasamos la tarde en el hostel en compañía de un japonés “fumeta” de unos 50 años, que parecía más dueño del hostel que el propio propietario (el cual no se dejaba ver mucho por allí), yendo a cenar algo rapidillo y a dormir.
Al día siguiente la lluvia había parado aunque el cielo seguía gris. De camino al puerto para coger el ferri pensábamos que seriamos los únicos en dirigirnos a Tioman, pero al llegar allí… ¡madre mia! Todos los turistas que no habíamos visto el día anterior estaban en el puerto, de camino a Tioman. Así pues, a las 8:30 de la mañana, y previo pago de las tasas de entrada al parque natural que es la zona de islas de Tioman, nos sentábamos en un ferri que en 3 horitas nos acercaría hasta la isla, a la playa ABC en nuestro caso (donde parece ser que están los alojamientos más baratos).
Podríamos escribir miiiiiiil entradas para describir la zona de playa ABC, pero no queremos aburriros demasiado e intentaremos ser breves: una calle. Sí, eso es todo lo que hay en este tramo de playa jajaja. Bueno, es una calle bastante larga que puede que tardes de punta a punta, 1 hora caminando, o 5 minutos en moto si eres como los locales, que cogían la moto para todo. Y es que manda narices que para una sola calle, a veces había más tráfico que si fuese hora punta.
ABC no tiene mucho secreto; restaurantes y hostels/hoteles/resorts repartidos a lo largo de la calle, aunque al ser temporada baja (por el tema de lluvias), la mitad de los locales estuviesen cerrados o medio vacíos. Y es que a pesar de ver a muchos turistas en el ferri, éste hace bastantes paradas en distintos puntos de la isla, con lo que enseguida quedamos repartidos. Seguramente esto en temporada alta sea bastante estresante y lleno de gente, pero los días que estuvimos aquí fueron de desconexión. Mónica y Oscar estuvieron 2 días aquí (sus 10 días de vacaciones no les dejaban mucho más margen si querían visitar otros lugares). Nosotros al final decidimos quedarnos un par de días más.
Y seguro que ahora os estáis preguntando por el tiempo, ¿cierto? Bueno pues tuvimos mucha suerte. El primer día nublado, pero a partir del segundo el sol se dejó ver cada día. Pudimos disfrutar de la isla y sus playas, de pizzas, de la «happy hour» de cervezas (que buena excusa estar con visitas para volver a beber cerveza) y ver puestas de sol, que de eso nunca nos cansamos :-).
También intentamos hacer un trekking para llegar a la Monkey Beach en grupo, pero el camino no lo vimos muy claro. Aunque eso cambió cuando conocimos a dos chicas alemanas que llegaron hasta esa playa en chancletas y falda, y claro, nosotros cabezones que somos, volvimos a probarlo y ¡lo conseguimos! Eso sí, tener que compartir la playa con monos no es lo mejor, ni lo más relajante del mundo. Y es que aquí los monos tienen más inteligencia que algún que otro humano que conocemos, y más de una vez intentaron abrirnos las cremalleras de la mochila o llevarse alguna que otra cosa. Menos mal que la mochila atada al árbol y acercarnos a ellos gritando en plan cavernícola con palo en mano, evitó que nos robasen nada. Monos 0 – Humanos 1 😀
Y después de 4 días nos iríamos de este pequeño paraíso malayo, en dirección a un nuevo país… ¿Cansados de Malasia tan pronto? ¡Para nada!… ya veréis que cerquita estábamos.
PLATJA!! PLATJA, platja… pluja. Sí, així és. Arribàvem a Mersing, ciutat des de la qual surten els ferris cap a Tioman, i plovia. Casualitat? Doncs realment no, ja sabíem que les probabilitats eren força elevades i és que a la costa est de Malàisia, l’època de pluges dura fins a finals de Febrer. A més també vam tenir la “sort” que l’últim ferri va sortir 30 minuts abans d’arribar nosaltres (i això que vam matinar de bona manera per agafar el primer autobús a les 8 del matí, de Melaka a Mersing).
Després de plantejar-nos què fer, si anar-hi o no a Tioman, al final vam comprar els bitllets de ferri per l’endemà i vam creuar els dits. La pluja, tot i no ser gaire insistent, no va parar en tot el dia amb la qual cosa ens va deixar poques opcions de voler explorar una ciutat, Mersing, que sembla més un lloc de pas que no pas una altra cosa. Vam passar la tarda al hostel en companyia d’un japonès “fumeta” d’uns 50 anys, que semblava més l’amo del hostel que no pas el propi propietari (el qual no es deixava veure gaire per allà), anant a sopar alguna cosa ràpida i a dormir.
A l’endemà la pluja havia parat, tot i que el cel continuava gris. De camí al port per agafar el ferri pensàvem que seriem els únics a dirigir-nos a Tioman, però a l’arribar allà… mare meva! Tots els turistes que no havíem vist el dia anterior estaven al port, de camí a Tioman. Així doncs, a les 8:30 del matí, i previ pagament de les taxes d’entrada al parc natural que és la zona d’illes de Tioman, ens vam asseure en un ferri que en 3 horetes ens aproparia fins a la illa, a la platja ABC en el nostre cas (on sembla ser que hi han els allotjaments més econòmics).
Podríem escriure miiiiiil entrades per descriure la zona de platja de l’ABC, però no volem avorrir-vos gaire i intentarem ser breus: un carrer. Sí, això és tot el que hi ha en aquest tram de platja. jajaja. Bé, és un carrer força llarg que pots trigar, de punta a punta, 1 hora caminant o 5 minuts en moto, si ets com els locals que agafaven la moto per tot. I és que té nassos la cosa, per un sol carrer, a vegades hi havia més trànsit que si fos hora punta a una gran ciutat.
ABC no té gaires secrets; restaurants i hostels/hotels/resorts repartits al llarg del carrer, malgrat que al tractant-se de temporada baixa (per el tema pluges), la meitat dels locals estiguessin tancats o mig buits. I és que, tot i veure molts turistes al ferri, aquest fa forces parades en diferents punts de l’illa i, de seguida, quedem totes les persones repartides. Segurament això en temporada alta sigui força estressant i ple de gent, però els dies que vam estar aquí van poder ser de desconnexió. La Mònica i l’Òscar van estar-hi dos dies (els 10 dies de vacances no els hi deixaven gaire marge si volien visitar altres llocs). Nosaltres al final vam decidir quedar-nos-hi un parell de dies més.
De ben segur que ara us estareu preguntant pel temps, veritat? Doncs vam tenir molta sort. El primer dia núvol, però a partir del segon, el sol es va deixar veure cada dia. Vam poder gaudir de l’illa i de les seves platges, de pizzes, de la happy hour de cerveses (quina bona excusa tenir visites per tornar a veure cerveses) i veure postes de sol, que d’això un mai se’n cansa :-).
També vam intentar fer un trekking per arribar a la Monkey Beach en grup, però el camí no el vam veure massa clar i vam decidir girar cua. Tot això va canviar quan vam conèixer a dues noies alemanyes que sí que havien aconseguit arribar fins aquella platja amb xancletes i faldilla, i clar, nosaltres amb lo capgrossos que som, vam tornar-ho a provar l’endemà i ho vam aconseguir! Això sí, haver de compartir la platja amb tot de micos no és el millor, ni el més relaxant del món. I és que aquí els micos són més intel·ligents que alguna que altra persona humana que coneixem i, més d’una vegada, intentaven obrir-nos la cremallera de la motxilla i endur-se les nostres coses. Sort que la motxilla la teníem lligada a l’arbre i només pel fet d’apropar-nos cridant cap a ells en mode salvatge i amb un pal a la mà, va evitar que ens poguessin robar res. Micos 0 – Humans 1 😀
Després de 4 dies marxaríem d’aquest petit paradís malai, en direcció a un nou país… Esgotats de Malàisia? Ni molt menys!… ja veureu que a prop que estàvem.
Parelleta!
Vosaltres si que us ho munteu bé, així ens agrada. Vaaaaaaa que volem saber més noticies vostres!
Una abraçada
M&M
PD: ja porteu gairabé 5 mesos, més d’un va apostar per molt menys!!!!! DISFRUTEU!!!!!!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Que nos quiten «lo bailao», 5 mesos que ens hauran passat volant!!! Hi ha molta gent que ja ha perdut la «porra», ja ho sabem ja!;-)
Gràcies per seguir-nos tan d’aprop M&M!
Un petonarru gegant!
Me gustaMe gusta