17/08/2016
La llegada a Sihanoukville no fue demasiado triunfal que digamos. Al bajarnos del autobús unos cuántos conductores de tuk-tuk nos hacían sentir famosos como tantas otras veces, parecen paparazzis sacándote la foto exclusiva pero no, ¡lo único que quieren es que te subas a su tuk-tuk! 😉
Nosotros tenemos alergia a ese tipo de transporte (algún día ya os contaremos el porqué), así que empezamos a caminar hacia la zona de alojamientos y de los “principales” atractivos. A los pocos minutos ya odiábamos ese sitio: alojamientos caros (de los más caros de todo lo que habíamos visto por el país) y, lo peor de todo, cutres. El sistema de regateo no funcionaba tampoco a la perfección ya que no parecían muy dispuestos a rebajar precios aun teniendo el alojamiento vacío.
En nuestra opinión, veíamos Sihanoukville con un ambiente de fiesta, poco amigable y tirando a hostil, con suciedad por doquier (parece que el plástico, el cristal y las latas tengan que desintegrarse por arte de magia si se tiran al mar) -y esto no es nuestra opinión, es la triste realidad-, donde las playas de alrededor podríamos considerarlas “normalitas”, y donde hay conductores de tuk-tuk hasta debajo de las piedras.
El tiempo no nos acompañaba demasiado (viento y lluvia) así que, llegados a este punto nos replanteamos nuestra hoja de ruta. Habíamos llegado hasta aquí para visitar la perla de Camboya: la isla de Koh Rong, ¡pero por nuestra cabeza pasaban miles de dudas! ¿Serán las playas como aquí en Sihanoukville? ¿Estará el tiempo y el estado del mar tan revuelto como aquí? ¿Habrá la misma cantidad de basura? ¿Serán los alojamientos tan caros? Habíamos escuchado auténticas maravillas de esa isla, pero ¿de verdad valía la pena?
Por la noche nos fuimos a tomar unas cervezas para matar las penas, que como valían 0,25$ aun nos lo podíamos permitir. ¡Nuestro instinto viajero decantó la balanza y al día siguiente partiríamos hacia Koh Rong! Probaríamos suerte, y en caso de poco éxito, nos volveríamos a tierra firme y continuaríamos nuestro periplo por Camboya.
¡Dos horas de barco, maldiciendo la decisión tomada la noche anterior y con un vaivén de oleajes, aquello parecía una atracción de feria! Bolsas de plástico para cada uno de los pasajeros, tráfico de chicles de menta y unos cuántos ave-marías fue el precio que pagamos por llegar hasta esa isla.
Koh Rong nos recibió con los brazos abiertos, con unos paisajes de ensueño, unas playas de lo más bonitas hasta el momento, y esa agua cristalina que tanto echábamos de menos. Y lo mejor de todo, con la mejor compañía que podíamos haber tenido. Conocer a esa parejita de catalanes, Albert y Montse, hizo que nuestra estancia en esa isla fuera aun más difícil de olvidar y por otro lado nos sirvió también para desconectar de nuestro viaje “exclusivamente” en pareja.
Con ellos, sí, con Albert y Montse compartimos casi todos los momentos: nuestras excursiones explorando la isla; las comidas, las pizzas, los shakes y las cervezas en los chiringuitos cerca de la playa; los momentos de relax bajo las palmeras, los múltiples bañitos en aquellas aguas cristalinas, el tour organizado para bañarnos entre el famoso plancton luminiscente (que por cierto fue una experiencia increíble, aunque no haya foto, ya que para poder apreciar el plancton debe estar todo totalmente oscuro), un sinfín de partidas de cartas a la butifarra (¡tenemos que deciros que les dejábamos ganar para que no se enfadaran demasiado y así poder seguir contando los días junto a ellos!). ¡Vamos, una conexión estupenda, como si nos conociéramos de toda la vida! ¡Y al final resultó que hasta teníamos amigos en común! ¡Qué pequeño es el mundo! ¿Qué más podíamos pedir? Llenábamos nuestra libreta de nuevas experiencias y anécdotas, y habíamos ganado una nueva amistad, todo eso en un lugar tan idílico como aquél.
Un total de 10 días estuvimos por aquellos lares, para nosotros fue un parón de nuestra rutina viajera, fueron como unas vacaciones de desconexión. Despedimos a nuestra parejita favorita de Koh Rong, nuestros caminos seguían destinos diferentes. Rosa se terminó de curar las picaduras de todos los bichos que había en la isla. Y decíamos adiós a, quizás, una de las mejores islas del viaje, por el momento. Nuestro camino seguía ahora por el sur de Camboya.
Clica aquí para ver cómo llegamos a Koh Rong
L’arribada a Sihanoukville diguem-ne que no va ser massa triomfal. Només baixar de l’autobús uns quants conductors de tuk-tuk ens feien sentir famosos com a tantes altres vegades, semblen paparazzis fent la foto exclusiva però no, l’únic que volen és que pugis al seu tuk-tuk! 😉
Nosaltres tenim al·lèrgia a aquest tipus de transport (algun dia us explicarem el perquè), així que vam començar a caminar fins a la zona dels allotjaments i dels “principals” atractius. Als pocs minuts ja odiàvem aquell lloc: allotjaments cars (dels més cars de tot el que havíem trobat al llarg del país) i, el pitjor de tot, deixats. El sistema de regateig tampoc funcionava a la perfecció ja que no semblaven massa disposats a rebaixar els preus, tot i tenir l’allotjament buit.
Al nostre parer, veiem Sihanoukville amb un ambient de festa, poc amigable i tirant a hostil, amb brutícia a dojo (sembla que el plàstic, el vidre i les llaunes hagin de desintegrar-se per art de màgia quan es tiren al mar) -i això no és el nostre parer, això és la trista realitat-, on les platges del voltant podríem considerar-les “normaletes”, i on hi ha conductors de tuk-tuk fins i tot sota les pedres.
El temps no ens acompanyava massa (vent i pluja) així doncs, arribats a aquest punt vam replantejar-nos el nostre full de ruta. Havíem arribat fins aquí per visitar la perla de Cambodja: l’illa de Koh Rong, però pels nostres caps passaven milers de dubtes! Les platges seran com aquí a Sihanoukville? El temps i el mar estarà tan remogut com aquí? Hi haurà la mateixa quantitat de brutícia? Els allotjaments seran tan cars? Havíem escoltat autèntiques meravelles d’aquella illa, però de veritat valia la pena?
Al vespre vam anar a prendre’ns unes cervesetes per matar les penes, que com que costaven 0,25$ encara ens ho podíem permetre. El nostre instint viatger va fer decantar la balança i al dia següent partiríem cap a Koh Rong! Provaríem sort, i en cas de poc èxit, ens en tornaríem a terra ferma i continuaríem el nostre periple per Cambodja.
Dues hores de vaixell, maleint la decisió presa la nit anterior i amb un vaivé d’onades, allò semblava una atracció de fira! Bosses de plàstic per cadascun dels passatgers, tràfic de xiclets de menta i uns quants avemaries va ser el preu que pagàvem per arribar fins aquella illa.
Koh Rong ens rebia doncs amb els braços oberts, amb un paisatge de somni, unes platges de les més boniques fins al moment, y aquesta aigua cristal·lina que tant trobàvem a faltar. I el millor de tot, amb la millor companyia que podíem haver tingut. Conèixer a aquella parelleta de catalans, l’Albert i la Montse, va fer que la nostra estància en aquella illa fos encara més difícil d’oblidar, i d’altra banda també poguéssim desconnectar del nostre viatge “purament” en parella.
Amb ells, sí, amb l’Albert i la Montse vam compartir quasi tots els moments: les nostres excursions explorant l’illa; els menjars, les pizzes, els shakes i les cerveses a les terrassetes de la vora de la platja; els moments de descans sota les palmeres, els múltiples banys en aquelles aigües cristal·lines, el tour organitzat per banyar-nos entre el famós plàncton luminiscent (que per cert va ser una experiència increïble, tot i que no hi ha fotos, ja que per poder apreciar el plàncton ha d’estar tot totalment fosc), un munt de partides de cartes a la butifarra (hem de dir-vos que els deixàvem guanyar per què no s’enfadessin massa i així poder seguir comptant els dies junts!). Vaja, una connexió estupenda, com si ens coneixessim de tota la vida! I al final va resultar que fins i tot teníem amics en comú! Que petit és el món! Què més podíem demanar? Omplíem així la nostra llibreta de noves experiències i anècdotes, i havíem guanyat una nova amistat, tot això en un lloc tan idíl·lic com aquell.
Un total de 10 dies vam estar per aquells paratges, per nosaltres va ser una parada de la nostra rutina viatgera, van ser com unes vacances de desconnexió. Acomiadàvem a la nostra parelleta preferida de Koh Rong, els nostres camins seguien destins diferents. La Rosa va acabar de curar-se les picades de totes les cuques que hi havia a l’illa. I dèiem adéu a, potser, una de les millors illes del viatge, per el moment. El nostre camí seguia ara pel sud de Cambodja.
Clica aquí per veure com vam arribar a Koh Rong
Hola:
¡Qué las Olimpiadas ya han pasado!¡Vaya «brincos quem os pegais»!
¡Envidia,envidia,envidia «cochina»,jeje!
Un abrazo de paz
minuto
Me gustaMe gusta
Quin plaer haver coincidit amb vosaltres!! L’experiència va estar al nivell del bloc que teniu, enhorabona!! Anem seguint-vos per aquí, ja sabeu, quan torneu tenim pendent una partideta a la buti, unes birres (segur que no a 0.25$) i moltes coses que contar!! Disfruteu!!
Pd. Estavam recordant el miracle del noi de Hong Kong …. i ens hem fet unes bones rialles.. guapos seguiu gaudint del vostre gran viatge.
Una abraçada
Montse i Albert
Me gustaMe gusta